Análisis AVdM
per Redacció
Després de molts mesos d’incertesa, Antonio Ruiz ha acabat presentant la candidatura d’Alternativa Vecinal de Ma-taró, una llista independent que segons es pot llegir al seu propi ideari és una formació “amb noves i renovades idees” que ofereix una “fórmula diferent de fer política”. En aquest sentit, la candidatura s’alinea, al costat de la CUP, com una opció alternativa als partits tradicionals, que pretén atraure el vot descontent amb el govern local, o el vot desencisat amb les pràctiques polítiques convencionals.
De fet la creació d’AVdM deriva de la mobilització veïnal que es va generar a Cerdanyola arran de la famosa crisi de les zones blaves. Al capdavant de les manifestacions que des del mes de febrer fins a l’abril del 2002 van recórrer el barri hi havia Antonio Ruiz, portaveu de la comissió Veïns i Veïnes contra les Zones Blaves i interlocutor, juntament amb l’expresident de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, Juan de Maya, de les negociacions amb el govern municipal. Ruiz, que va liderar el sector més reaccionari i que va aconseguir bloquejar qualsevol intent de negociació del govern, va provar de canalitzar la reacció popular que havia generat la crisi cap a un partit que representés “la veu dels veïns insatisfets”.
El veterà activista polític va trucar a la porta d’alguns dels companys que havien protagonitzat al seu costat alguns dels capítols de la lluita sindical i antifranquista de finals dels setanta. Però, tal com recordava un destacat dirigent d’ICV, molts dels líders del passat avui són venerables ancians que passegen els seus néts pel parc i que han passat a un claríssim segon pla polític. La temptativa semblava, doncs, fallida, tot i que Ruiz no va perdre en cap moment l’esperança d’acabar donant la sorpresa.
Més d’un any després de la crisi dels pàrquings de pagament, que paradoxalment es van resoldre a favor dels veïns de Cerdanyola, Ruiz ha presentat el seu nom al capdavant d’unes sigles i un equip de gent. La candidatura independent, que és la setena que es presenta i per tant iguala les llistes del 1999, no té una vocació real de govern, sinó que té un sentit més aviat reivindicatiu. Ruiz ho explica ben clar: “Per descomptat no som un partit polític.
Nosaltres no volem cap sou ni cap càrrec públic. Les nostres úniques aspiracions són que les propostes veïnals i el repartiment dels pressupostos es tingui en compte. No volem estar sempre demanant caritat al regidor de torn perquè atengui les nostres necessitats”.
La incògnita és saber de quina manera repercutirà la llista d’Antonio Ruiz en els resultats de Cerdanyola. Segons una enquesta de Mataró Report realitzada a un total de 400 veïns de Cerdanyola el passat mes de novembre, la possibilitat d’una candidatura veïnal estava ben vista per un 41% de la gent.
Això pot ser sinònim de preocupació per al PSC, que podria patir un retrocés en un dels seus feus electorals, i per a ICV-EA. La coalició ecosocialista ha vist com després d’arreglar les seves diferències amb EUiA, li ha sortit una nova força política capaç d’arrossegar part del vot de càstig del govern. Sigui com sigui, l’AVdM pràcticament ja ha fet tota la feina important: presentar la candidatura.
Tot i això, segons els seus dirigents –entre els quals hi ha l’exnacionalista Carles Forns– es faran diversos actes per Mataró.
Volver al principio
(C) 2004 - Reservados todos los derechos